La història del poble de la Granja de la Costera comença sobre el 1576 segons les dades arxivades i registrades.

Eixe any, l'il·lustre En Jaume Ferrer, anomenat de la Granja, el 21 de juliol concretament, va vendre a l'il·lustre En Carles Sanz, senyor d'Annahuir, "3 anegadas del Clot de en Jordá, junto a la acequia de La Losa, Río de Montesa. Tierras del lugar de Novelé por los dos lados, con pacto de poder pasar por ellas a la acequia y al Molino de Annahuir, y si se gastase esta pudieran pasar otra vez por 65 libras".

Segons l'Arxiu del Regne de València, en el mateix Arxiu i Secció, es troben els Llibres núm. 1.890 i 1.891 que contenen escriptures i papers justificatius i conduents als dos censos del lloc de la Granja, en els segles XVII i XVIII.

Continua relatant-nos la història que la Granja va ser en principi una casa de labor, i cap al segle XV ja tenia diverses edificacions, sent denominada la Granja de Ferrer, per tindre el seu propietari este cognom. Formava part de la contribució general de Xàtiva.

Amb l'expulsió dels moriscs l'any 1609 per ordre del rei Felip III d'Àustria, el poble va quedar pràcticament deshabitat. Posteriorment el rei va facilitar que els senyors feudals tornaren a poblar les casa i les terres que havien quedat abandonades, amb nous habitants cristians, sent-li atorgada Carta de Repoblament el 1611 al poble de la Granja, contracte entre el senyor feudal i els pobladors cristians que arribaven al territori, sent doncs els documents que anaven a establir el punt de partida de la nova història del poble de la Granja.

Segons estos, tenia 92 cases que es distribuïen en 5 carrers i 2 places, casa d'Ajuntament, presó ruïnosa, escola d'infants a la qual en concorrien 17, església parroquial Sant Francesc d'Assís, temple d'arquitectura coríntia, la façana del qual va ser construïda el 1770 amb les pedres de l'enderrocat castell de Montesa, per a més tard acabar-se el temple el 1841.

També tenia un cementeri a sis passos de la localitat. El terme confinava pel nord amb Rotglà i Torrent de Fenollet, per l'est amb Xàtiva, pel sud amb Vallés i Ayacor i per l'oest amb Torrela i Llanera. S'estenia sobre 1/2 llegua de nord a sud i 3/4 de llegua d'est a oest, i en el seu ràdio es trobaven les alqueries denominades d'En Ferrer i de Ferraira.

El 6 de juliol de 1611 atorga Anna Ferrer, descendent de Jaume Ferrer, Carta de poblament del lloc conegut com la Granja de la Costera per a vint-i-un pobladors*, dintre del fur de València, i en la mateixa Carta s'indica 9.

L'ús del terreny participava de secà i d'horta, la qual es fertilitzava amb les abundants aigües que brollaven en els terrenys que s'anomenaven la Costera de Ranes. Els camins esran locals i dolents: només passava per la part occidental i a molt curta distància la carretera reial de Madrid. El correu es rebia de Xàtiva per mitjà d'un carter particular tres vegades per setmana. Les produccions més comunes eren: blat, panís, seda, oli, vi, fesols, garrofes, fruites i hortalisses; i en aquell temps la indústria s'hi reduïa a l'àmbit agrícola. El nostre corresponsal li donava al poble 112 veïns (que eqivalen a 387 ànimes*).

Com sol ocórrer en la resta de pobles i viles de la Comunitat Valenciana, després d'estos començaments les xifres poblacionals han anat variant si fa no fa fins a les nostres dates, arribant el seu cim fins al començament del conegut èxode rural, reprenent-se el límit de població amb l'actual restabliment de veïns i fills d'estos de forma permanent i/o esporàdica, gràcies a l'actual avanç de les comunicacions i dels transports.

Tot això és, més o menys, del que hi ha constància registrada de la història del poble de la Granja de la Costera.

  

*Veí és l'equivalent (per a la contribució) al cap de família i se sol computar demogràficament per 4,5 habitants reals (ànimes). Note's que, en este cas, l'equivalència que s'atribuïx és notablement menor (3,4).